Compradors en potència.

Vull dedicar aquesta entrada a la reflexió d'un dels temes que hem tractar a classe i que m'ha fet replantejar-me moltes coses: l'enfocament comercial per fer que els infants consumeixin. A través de la lectura del text "Educación en medios", de David Buckingham, vam veure com cada cop més s'enfoca el comerç per aconseguir que els nens i nenes vulguin més coses. Amb la creació d'anuncis publicitaris dirigits a infants i posant de moda objectes tecnològics costos, fins i tot els més petits senten la necessitat de tenir tot allò que es pot comprar. Un cop els nens i nenes volen alguna cosa, aquests seran els encarregats de demanar als seus pares que les comprin, i en molts casos els progenitors accediran.

I jo em pregunto... és bo que donem als infants tot allò que desitgen? Hem de comprar totes les videoconsoles, totes les joguines, reproductors de música, llibres, roba, sabates, pel·lícules...? Fins a quin punt és bo que consentim tant els nens i nenes? Personalment, crec que donar a un infant tot allò que desitja no és bo, ja que l'únic que es pot aconseguir és que cada cop vulgui més. Si el nen o nena vol alguna cosa i realment la necessita, és clar que la podem comprar. I si per reis vol alguna cosa concreta i creiem que se la mereix, també està bé que li regalem. Però hi ha pares i mares que compren absolutament tot el que el seu fill o filla vol, i crec que això és un error. 

De debò és necessari consumir tant?

Cal dir que degut a les estructures familiars que hi ha avui en dia és normal que succeeixi això: pares i mares que treballen moltes hores, parelles divorciades amb fills, nens i nenes que han d'estar amb cuidadores o amb els avis, entre d'altres. Si els progenitors no poden donar tot el suport necessari al seu fill o no el pot veure tant com voldria, és normal que vulgui compensar la seva absència amb joguines i regals. Tot i així, no crec que aquesta sigui la solució.

Per acabar, només voldria afegir que crec que donar als nens i nenes tot allò que vulguin sense analitzar si realment ho necessiten és un error. Si un infant vol alguna cosa, cal veure fins a quin punt és necessari, i si ja té tres nines potser no en necessita una altra... Hem passat de tenir uns infants que jugaven al carrer a infants que tenen tot el que desitgen, però sense ningú amb qui compartir-ho.